Us informem que el passat 31 de març de 2026 es va publicar al BOE el Reial Decret 238/2026, de 25 de març, pel qual es desenvolupa el sistema de facturació electrònica obligatòria entre empresaris i professionals i es modifica el Reglament de facturació (RD 1619/2012). Es tracta del desenvolupament reglamentari de l’article 12 de la Llei 18/2022 (“Llei crea i creix”), que imposa l’obligació d’emetre, remetre i rebre en format electrònic les factures que documentin operacions entre empresaris i professionals (B2B).

Aquesta norma suposa un veritable canvi de paradigma en matèria de facturació a Espanya. No obstant això, la seva aplicació efectiva queda diferida a l’entrada en vigor d’una ordre ministerial pendent d’aprovació pel Ministeri d’Hisenda, que regularà la solució pública de facturació electrònica.

A continuació us oferim un resum —sense ànim d’exhaustivitat— dels aspectes més rellevants de la nova regulació.

1. APLICACIÓ EFECTIVA I CALENDARI D’IMPLANTACIÓ

L’aplicació efectiva de les noves obligacions es produirà de forma esglaonada, comptant des de l’entrada en vigor de l’ordre ministerial:

• 12 mesos després: per a empresaris o professionals amb un volum d’operacions superior a 8 milions d’euros l’any natural anterior.
• 24 mesos després: per a la resta d’empresaris i professionals.

La solució pública de facturació electrònica haurà d’estar disponible almenys dos mesos abans de la primera aplicació efectiva del Reglament, és a dir, com a molt tard dins el desè mes des de l’entrada en vigor de l’ordre ministerial.

2. SUBJECTES I FACTURES AFECTADES

Estan obligats tots els empresaris i professionals (persones físiques o jurídiques) segons la definició de l’article 5 de la Llei 37/1992 de l’IVA, quan el destinatari sigui un altre empresari o professional amb seu, establiment permanent o domicili a Espanya. També resulta d’aplicació als empresaris dels territoris forals (País Basc i Navarra).

Queden exceptuades les factures simplificades (tiquets), llevat que es tracti de factures simplificades qualificades (art. 7.2 del Reglament de facturació), en les quals s’identifica el destinatari i donen dret a la deducció de l’IVA suportat.

3. SISTEMA ESPANYOL DE FACTURACIÓ ELECTRÒNICA

El sistema estarà integrat per:

• Plataformes privades d’intercanvi de factures electròniques.
• La solució pública de facturació electrònica, gestionada per l’AEAT, que actuarà com a repositori universal de totes les factures electròniques emeses a Espanya. L’accés serà gratuït.

Les plataformes privades hauran de remetre simultàniament una còpia fidel de cada factura en sintaxi UBL a la solució pública. L’AEAT desenvoluparà també una aplicació o formulari gratuït perquè qualsevol empresari o professional pugui emetre les seves factures electròniques.

4. REQUISITS TÈCNICS

La factura electrònica haurà de ser un missatge informàtic estructurat, ajustat al model semàntic EN16931, en alguna de les sintaxis admeses: CII, UBL, EDIFACT o Facturae.

Totes les factures emeses mitjançant plataformes privades hauran d’estar signades amb signatura electrònica avançada. Les plataformes han de garantir la interoperabilitat entre formats i la interconnexió amb qualsevol altra plataforma en el termini màxim d’un mes des de la sol·licitud, i sense cap cost.

5. ESTATS DE LES FACTURES I CONTROL DE MOROSITAT

Els destinataris de les factures hauran d’informar l’emissor dels següents estats:

• Acceptació o rebuig comercial de la factura i data.
• Pagament efectiu complet i data efectiva de pagament.

Aquesta comunicació s’ha de fer en un termini màxim de quatre dies naturals (excloent dissabtes, diumenges i festius nacionals), tant a l’emissor com a la solució pública de facturació.

Aquesta informació permetrà a l’AEAT calcular i monitoritzar els terminis de pagament d’acord amb la Llei 3/2004 de lluita contra la morositat (termini general de 30 dies, ampliable a 60 dies per acord). L’AEAT enviarà anualment la informació necessària a l’Observatori Estatal de la Morositat Privada.

6. RÈGIM TRANSITORI

Durant els primers 12 mesos d’aplicació, els empresaris amb facturació superior a 8M€ que emetin factures electròniques hauran d’acompanyar-les d’un document en format PDF que en garanteixi la llegibilitat, llevat que el destinatari accepti rebre-les en el format electrònic original.

A més, per als empresaris i professionals que siguin persones físiques o entitats en atribució de rendes amb volum d’operacions igual o inferior a 8M€, l’obligació d’informar sobre els estats de la factura es posposa 12 mesos addicionals.

7. DISTINCIÓ AMB EL PROJECTE VERI*FACTU

Aquesta nova obligació no s’ha de confondre amb l’adaptació dels sistemes i programes informàtics de facturació (projecte VERI*FACTU). Són normatives amb objectius diferents: la facturació electrònica persegueix reduir la morositat comercial, mentre que VERI*FACTU pretén acabar amb el “software de doble ús” com a mesura de prevenció i lluita contra el frau fiscal. Determinades empreses hauran de complir amb totes dues normatives.

RECOMANACIÓ

Tot i que l’aplicació efectiva resta pendent de l’ordre ministerial, recomanem als nostres clients començar a planificar l’adaptació dels seus processos de facturació, valorant les plataformes disponibles i els canvis organitzatius necessaris. Des de PLV restem a la vostra disposició per assessorar-vos en la transició cap a la facturació electrònica obligatòria.

Aquesta comunicació té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament professional. Restem a la vostra disposició per analitzar com aquestes novetats poden afectar la vostra situació particular.

Cordialment,

Equipo de Pagès Lohde & Vindel

Benvolguts clients,

Us informem que ahir, 26 de març de 2026, el Congrés dels Diputats va convalidar el Reial Decret llei 7/2026, de 20 de març (Pla Integral de Resposta a la Crisi d’Orient Mitjà), publicat al BOE núm. 71 el 21 de març de 2026 i en vigor des del 22 de març de 2026.

Paral·lelament, el mateix dia es va publicar el Reial Decret llei 8/2026, de 20 de març, de mesures en l’àmbit del lloguer d’habitatge, que sembla que no disposa del suport parlamentari suficient per a la seva convalidació, però que està vigent des del 22 de març i pot desplegar efectes rellevants durant la seva vigència previsiblement temporal, com s’explica a continuació.

A continuació us oferim un resum —sense ànim d’exhaustivitat— de les principals mesures de totes dues normes.

PART I – RDL 7/2026: MESURES FISCALS

La norma respon a l’impacte econòmic del conflicte bèl·lic a Orient Mitjà, en particular l’encariment de l’energia derivat del bloqueig de l’Estret d’Ormuz. A més de les mesures fiscals, el RDL inclou mesures de caràcter extra-fiscal (p.e. ajuts directes a sectors econòmics afectats per la crisi energètica, reforç del bo social, prohibició de talls de subministrament energètic, mesures d’accés al finançament per a empreses o no còmput de les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a l’efecte de la causa de dissolució per a l’exercici que s’iniciï el 2026) que no s’aborden en aquest comunicat.

1. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF)

Deducció per obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges

S’amplia el termini d’aplicació de les deduccions per obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges (reducció de la demanda de climatització, millora del consum d’energia primària no renovable i obres en edificis residencials), amb efectes des de l’1 de gener de 2025 (declaració de la renda de l’exercici 2025). Les deduccions del 20% i del 40% s’amplien fins al 31 de desembre de 2026, i la deducció per obres en edificis residencials fins al 31 de desembre de 2027.

Deducció per adquisició de vehicles elèctrics i punts de recàrrega

Amb efectes des de l’1 de gener de 2026, s’amplia fins al 31 de desembre de 2026 la deducció del 15% per l’adquisició de vehicles elèctrics endollables nous i la instal·lació de punts de recàrrega. No és aplicable la deducció si els vehicles o punts de recàrrega estan afectes a una activitat econòmica i es perd el dret a la deducció si posteriorment es destinen a una activitat econòmica.

Nova deducció per instal·lació de sistemes d’autoconsum renovable

Es crea una nova deducció per la instal·lació de sistemes d’autoconsum d’energia elèctrica de fonts renovables, podent incloure sistemes d’emmagatzematge. S’han de realitzar entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2026: 10% de les quantitats efectivament satisfetes als instal·ladors en immobles individuals i 20% en edificis residencials. Base màxima: 5.000 € anuals.

2. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA)

Reducció temporal del tipus d’IVA al 10% (des del 21% general) fins al 30 de juny de 2026 per als següents productes energètics:

• Energia elèctrica: contractes amb potència inferior a 10 kW i beneficiaris del bo social amb condició de vulnerable sever.
• Gas natural i biomassa: gas natural, broquetes, pèl·lets de biomassa i llenya.
• Carburants: gasolines, gasoil i biocarburants.

La continuïtat de la mesura al juny queda condicionada a que la variació interanual de l’IPC dels respectius productes en abril superi el 15%.

3. IMPOST SOBRE SOCIETATS (IS)

Llibertat d’amortització en inversions en energies renovables

S’amplia a 2026 la llibertat d’amortització per a inversions en instal·lacions d’autoconsum elèctric de fonts renovables i instal·lacions tèrmiques de consum propi que substitueixin combustibles fòssils. Han d’entrar en funcionament entre 2023 i 2026 i s’exigeix mantenir la plantilla mitjana durant 24 mesos des de l’inici del període impositiu.

Llibertat d’amortització en vehicles elèctrics i infraestructures de recàrrega

Llibertat d’amortització per a vehicles nous elèctrics i de piles de combustible, així com infraestructures de recàrrega de potència normal o alta, per a períodes impositius iniciats en 2024, 2025 i 2026. Només aplicable a inversions afectes a activitat econòmica.

4. IMPOST SOBRE HIDROCARBURS

Rebaixa dels tipus impositius aplicables a gasolines, gasoils, fueloil, GLP, gas natural i querosè fins als mínims comunitaris, amb vigència des del 22 de març fins al 30 de juny de 2026. Si a l’abril la variació de l’IPC de carburants no supera en més d’un 15% l’IPC de l’abril de 2025, la reducció de tipus deixarà d’aplicar-se al juny. El tipus de devolució del gasoil d’ús professional passa a zero euros fins el 30 de juny de 2026..

5. IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

El tipus impositiu es redueix del 5,11% al 0,5% amb caràcter temporal fins al 30 de juny de 2026, respectant els mínims europeus.

6. ALTRES MESURES FISCALS

• ITP i AJD: exempció de les transmissions de certificats d’estalvi energètic.
• IVPEE: minoració de la base imposable (10% 1r trimestre, 100% 2n trimestre 2026).
• IAE: modificació del càlcul de la potència tributable en instal·lacions industrials.
• IBI: possibilitat de bonificació municipal de fins al 50% per instal·lacions solars o d’energia ambient.
• ICIO: bonificació de fins al 95% per obres amb sistemes d’energia solar o ambient.

PART II – RDL 8/2026: MESURES EN L’ÀMBIT DEL LLOGUER D’HABITATGE

Nota important: Tot sembla indicar que aquest RDL no serà convalidat pel Congrés dins el termini de 30 dies que imposa l’art. 86.2 CE (fins, aproximadament, el 6 de maig de 2026), de manera que previsiblement decauria i quedaria sense efecte. Tanmateix, durant el període en què romangui vigent la norma pot desplegar efectes jurídics rellevants i no retroactius, tal com s’exposa a continuació.

1. Pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer d’habitatge habitual

Els contractes d’arrendament d’habitatge habitual subjectes a la LAU, vigents el 22 de març de 2026, el període de pròrroga obligatòria (art. 9.1) o de pròrroga tàcita (arts. 10.1 i 10.2) dels quals finalitzi abans del 31 de desembre de 2027, podran ser objecte d’una pròrroga extraordinària de fins a dos anys addicionals, per terminis anuals, a sol·licitud de l’arrendatari. L’arrendador està obligat a acceptar-la, llevat que:

• S’hagin pactat altres condicions per acord entre les parts.
• S’hagi subscrit un nou contracte.
• L’arrendador hagi comunicat la necessitat d’ocupar l’habitatge (art. 9.3 LAU).

Aquesta pròrroga és incompatible amb la de l’art. 10.3 LAU (zones de mercat tensionat), que s’aplica preferentment.

Efectes jurídics clau durant la vigència del RDL

La pròrroga es pot sol·licitar des del 22 de març de 2026, sense que la norma exigeixi un termini previ al venciment del contracte ni que l’arrendador hagi denunciat prèviament. Per tant, qualsevol arrendatari que la sol·liciti vàlidament mentre el RDL estigui en vigor generaria un dret de pròrroga consolidat, fins i tot si el venciment del contracte es produeix mesos després, ja que la no convalidació del RDL no produeix efectes retroactius respecte dels drets vàlidament exercitats durant la seva vigència.

2. Limitació extraordinària de l’actualització de la renda

Per als contractes la renda dels quals s’hagi d’actualitzar durant el període comprès entre el 22 de març de 2026 i el 31 de desembre de 2027, l’increment no podrà superar el 2% en defecte d’acord entre les parts. En el cas de grans tenidors (art. 3.k) de la Llei 12/2023), el límit del 2% s’aplica en tot cas, hi hagi o no acord.

Efecte pràctic: Atès que la no convalidació no té efecte retroactiu, només es beneficiaran d’aquesta limitació els contractes l’anualitat d’actualització dels quals es compleixi durant el període de vigència efectiva del RDL (aproximadament uns 30 dies). Els contractes amb actualització posterior s’hauran d’actualitzar d’acord amb l’Índex de Referència d’Arrendaments d’Habitatge (IRAV) o el que correspongui.

Recomanació

Davant aquesta situació d’incertesa, recomanem tant a arrendadors com a arrendataris que ens consultin amb caràcter immediat per valorar les actuacions procedents en funció de la seva situació contractual concreta, especialment pel que fa a la sol·licitud de pròrroga extraordinària abans d’una eventual no convalidació.

Aquesta comunicació té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament professional. Restem a la vostra disposició per analitzar com aquestes mesures poden afectar la vostra situació particular.

Cordialment,

Pagès Lohde & Vindel, S.L.P.

Us informem que la Direcció General de Tributs (DGT) ha publicat una nota aclaridora sobre els efectes en l’àmbit tributari del Reial Decret llei 16/2025, de 23 de desembre, i del Reial Decret llei 2/2026, de 3 de febrer, tots dos no convalidats pel Congrés dels Diputats.

Com és sabut, quan un Reial Decret llei no és convalidat, decau i perd vigència, però no amb efecte retroactiu: els drets exercitats i les situacions jurídiques consolidades durant la seva vigència es mantenen. La DGT ha concretat quines mesures tributaries d’aquestes dues normes despleguen efectes, malgrat la seva no convalidació.

A continuació us oferim un resum dels aspectes més rellevants.

1. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF) — EXERCICI 2025

En la data de meritació de l’IRPF 2025 (31 de desembre de 2025), les modificacions introduïdes pel RDL 16/2025 estaven en vigor i desplegant plens efectes jurídics. Per tant, resulten d’aplicació a la declaració de l’IRPF 2025 les següents mesures:

• Imputació de rendes immobiliàries: com és sabut, els immobles urbans no afectes a activitats econòmiques ni arrendats generen una imputació de renda. El percentatge general és el 2% del valor cadastral, però s’aplica l’1,1% quan el valor cadastral del municipi hagi estat revisat en l’exercici o en els 10 anteriors. Sense cap norma especial, per a l’exercici 2025 la finestra de 10 anys només cobreix revisions des de 2015, de manera que municipis amb revisions cadastrals de 2012, 2013 o 2014 passarien al 2%. El RDL 16/2025 ampliava aquesta finestra per a 2025, mantenint l’1,1% per a tots els municipis amb revisions des de 2012. Segons la DGT, com que la mesura estava vigent el 31 de desembre de 2025, s’aplica l’1,1% també per a aquests municipis a la declaració de l’IRPF 2025.
• Pròrroga de les deduccions per obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges: les deduccions dels apartats 1 i 2 de la disposició addicional 50a de la LIRPF (deduccions del 20% i 40%) resulten aplicables a l’exercici 2025. La deducció de l’apartat 3 (obres en edificis residencials) s’aplica amb la redacció anterior al RDL 16/2025.
• Renúncies i revocacions al mètode d’estimació objectiva: són vàlides les renúncies i revocacions presentades durant la vigència tant del RDL 16/2025 com del RDL 2/2026.
• Exempció per danys personals en incendis forestals (article 16 del RDL 16/2025).
• Exempció d’ajuts de la Comunitat Valenciana aprovats arran de la DANA d’octubre de 2024 (Decrets 172/2024 i 176/2024 del Consell).

2. IRPF — EXERCICI 2026

Es mantenen els límits per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva vigents als exercicis 2016 a 2024 (disposició transitòria 32a de la LIRPF, modificada per l’article 14.Quatre del RDL 16/2025). Això és rellevant per als autònoms en mòduls, que mantenen els llindars d’exclusió ampliats.

3. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA) — EXERCICI 2026

Es mantenen els límits per a l’aplicació dels règims simplificat i especial d’agricultura, ramaderia i pesca vigents als exercicis 2016 a 2024 (disposició transitòria 13a de la LIVA, modificada per l’article 12 del RDL 16/2025).

REFLEXIÓ FINAL

La nota de la DGT confirma que les mesures aplicades durant la vigència dels RDL decaiguts es mantenen, la qual cosa en aquest cas és favorable per als contribuents. Tanmateix, aquesta situació —que ja es va produir amb el RDL 9/2024— evidencia la dificultat de prendre decisions fiscals sobre la base de normes la vigència definitiva de les quals és incerta. Des de PLV seguirem atents a qualsevol novetat i restem a la vostra disposició per assessorar-vos.

Cordialment,

Equipo de Pagès Lohde & Vindel

Aquesta comunicació té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament professional. Restem a la vostra disposició per analitzar com aquestes qüestions poden afectar la vostra situació particular.

Recordem que els requisits actuals per aplicar l’exempció de fins a 60.100 euros són els següents:

1. Que els treballs es realitzin per a una empresa o entitat no resident a Espanya o un establiment permanent situat a l’estranger.
2. Que al territori on es realitzin els treballs s’apliqui un impost de naturalesa idèntica o anàloga a la de l’IRPF i no es tracti d’un país o territori qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal.

Es considera complert aquest requisit quan el país o territori en què es realitzin els treballs tingui subscrit amb Espanya un conveni per evitar la doble imposició internacional que contingui una clàusula d’intercanvi d’informació. Per a la resta de països (amb els quals no existeixi conveni), caldrà verificar l’existència d’un impost idèntic o anàleg.

Encara que els requisits exigits per a la seva aplicació poden, a priori, no resultar gaire complicats de complir, la seva aplicació pràctica, de la qual són beneficiaris els treballadors, queda molt limitada a causa de l’esforç probatori exigit tant a les empreses com als contribuents, així com per les nombroses consultes plantejades davant aquest òrgan directiu al respecte.

El cas analitzat en aquesta consulta, en què es qüestiona el primer dels requisits, és el següent: es tracta d’un treballador d’una societat espanyola que va ser desplaçat durant un període de 4 mesos durant l’any 2022 a una societat del grup situada a Nova York. Durant aquest període, el seu salari va continuar sent pagat per la societat espanyola.

Es planteja si el salari percebut durant el temps de desplaçament als Estats Units està exempt de tributació per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Comença la Direcció General de Tributs indicant que l’exempció recollida a l’article 7.p) LIRPF i l’article 6 del Reglament de l’IRPF requereix el compliment de dos requisits:

El primer és que els treballs es realitzin efectivament a l’estranger. Això exigeix no només el desplaçament físic del treballador fora d’Espanya, sinó també que els treballs es duguin a terme realment a l’estranger i no des d’Espanya. Per això, serà necessari que el centre de treball es fixi, encara que sigui de manera temporal, fora d’Espanya.

Es considera complert aquest requisit, ja que, segons l’escrit de consulta, el treballador de l’entitat resident a Espanya hauria estat desplaçat a Nova York per la seva empresa.

El segon requisit exigeix que els treballs es realitzin per a una empresa o entitat no resident a Espanya o un establiment permanent situat a l’estranger. És necessari que el destinatari o beneficiari del treball prestat pel treballador desplaçat des d’Espanya sigui una empresa o entitat no resident, o un establiment permanent a l’estranger. És a dir, la norma es refereix bàsicament als supòsits de treballadors en el marc d’una prestació de serveis transnacional.

Tanmateix, la normativa distingeix l’abast de l’exempció en funció de si els serveis es presten per a una empresa vinculada o no vinculada amb l’entitat ocupadora. Així, en el cas concret que la entitat destinatària dels treballs estigui vinculada amb l’entitat ocupadora del treballador o amb aquella en la qual presti els seus serveis, es considerarà que els treballs s’han realitzat per a l’entitat no resident quan, d’acord amb el que estableix l’article 16.5 de la Llei de l’Impost sobre Societats, es pugui considerar que s’ha prestat un servei intragrup a l’entitat no resident perquè aquest servei produeixi o pugui produir un avantatge o utilitat per a l’entitat destinatària.

Per tant, en aquest tipus de supòsits, s’ha d’analitzar si el servei intragrup ha estat efectivament prestat.

Segons la DGT, per respondre a la qüestió de si un membre del grup ha prestat o no un servei en benefici d’un o diversos membres del grup, cal determinar si l’activitat suposa un interès econòmic o comercial per a un membre del grup que reforça així la seva posició comercial. És a dir, si, en circumstàncies comparables, una empresa independent hagués estat disposada a pagar a una altra empresa independent l’execució d’aquesta activitat o si l’hauria executat ella mateixa internament.

L’anàlisi dependrà dels fets i circumstàncies concurrents en cada cas concret. No obstant això, serà més complex quan l’activitat afecti diversos membres del grup o el conjunt del grup.

La DGT assenyala que, en determinats casos, es pot executar una activitat intragrup associada a diversos membres del grup, fins i tot si alguns d’ells no la necessiten i, per tant, no estarien disposats a pagar-la si fossin empreses independents. Aquesta activitat seria de les que un membre del grup, normalment la societat matriu o una societat holding regional, realitza a causa dels seus interessos en un o diversos membres del grup, per exemple, en la seva qualitat d’accionista. Aquesta classe d’activitat no justificaria una retribució a càrrec de les societats beneficiàries i, per tant, en aquests casos no es pot considerar que s’ha prestat un servei intragrup.

En el cas de desplaçaments per a la realització d’activitats que un membre del grup duu a terme pels seus interessos i associades a l’estructura jurídica de la matriu, no es pot considerar que es tracta d’una prestació de serveis intragrup en el sentit indicat a l’apartat 5 de l’article 18 de la LIS.

No obstant això, poden existir altres activitats que poden afectar el grup en el seu conjunt i que, en ocasions, estan centralitzades en la societat matriu o en un centre de servei del grup. Aquestes activitats solen incloure serveis administratius, financers, de producció, compra, distribució, comercialització i gestió de personal.

En l’escrit de consulta no es detallen els serveis intragrup que el treballador hauria prestat, només s’indica que va estar desplaçat als Estats Units durant 4 mesos de l’any 2022 i que allà va treballar per a X Nova York.

Per tant, la DGT conclou que la part dels serveis realitzats a l’estranger que es correspongui amb serveis prestats a l’entitat espanyola no tindrà la consideració de treballs realitzats per a una empresa no resident i, per tant, no estarà exempta.

REINTEGRAMENTS AL SEPE

1. Reintegraments sobre prestacions ERTO satisfetes pel SEPE el 2022, quines implicacions té en la declaració de la Renda 2022?

En el cas que el SEPE hagi realitzat el 2022 un abonament per ERTO superior al que correspon, a efectes de declaració en la Campanya de Renda, serà diferent en funció de si el SEPE ha iniciat/completat ja l’expedient de reintegrament d’aquest excés en el moment en què el contribuent presenti la seva declaració, o si encara l’expedient de reintegrament no s’ha iniciat.

Hi ha dos supòsits bàsics:

A. Que el reintegrament de l’excés pagat pel SEPE ja s’hagi produït el 2022. En aquest cas, a l’Agència Tributària ja li constarà la quantitat correcta, aquest import correcte apareixerà reflectit en les dades fiscals i el contribuent presentarà la seva declaració normalment a partir d’aquestes dades, sense haver de sol·licitar rectificacions posteriors.

B. Que el reintegrament de l’excés pagat pel SEPE no s’hagi produït el 2022. En aquest cas, el contribuent haurà de revisar les dades fiscals. Si el contribuent està d’acord amb les quantitats a reintegrar al SEPE, podrà traslladar aquesta informació a Renda Web i presentar la seva declaració normalment, sense haver de sol·licitar rectificacions posteriors. En tot cas, el contingut de la casella és modificable pel contribuent si no està d’acord amb l’import.

1. Reintegraments sobre prestacions ERTO satisfetes pel SEPE el 2021, quines implicacions té en la declaració de la Renda 2021?

Es comunicarà aquests imports en les dades fiscals corresponents a la Renda 2022, en l’apartat «Informació sobre rendiments del treball, de determinades activitats econòmiques, premis i determinades guanys patrimonials i imputacions de renda, amb exercici de meritació anterior al 2021».

Hi ha dos supòsits bàsics:

• Si ja va declarar a la Renda 2021 els imports correctes corresponents a la prestació satisfeta pel SEPE, aquella declaració presentada no haurà de modificar-se.
• Si els imports que va incorporar a la Renda 2021 no són correctes, a través de Renda WEB podrà presentar una sol·licitud de rectificació o una declaració complementària, minorant o augmentant, respectivament, l’import que va declarar a la Renda 2021, en funció de la quantia del reintegrament efectuat al SEPE.
  • Exemple 1 que implica sol·licitud de rectificació: Contribuent que a la Renda 2021 va declarar 1.000 euros per ERTO, però que va haver de reintegrar al SEPE 200 euros. És a dir, l’import que finalment va percebre va ser de 800 euros.

En aquest cas, a través de Renda WEB podrà presentar una sol·licitud de rectificació de la Renda 2021, minorant l’import declarat en 200 euros.

• Exemple 2 que implica declaració complementària: Contribuent que va percebre del SEPE 1.000 euros i a la Renda 2021 va declarar 500 euros per ERTO, però només va haver de reintegrar al SEPE 200 euros. És a dir, l’import que finalment va percebre va ser de 800 euros.

En aquest cas, a través de Renda WEB podrà presentar una declaració complementària de la Renda 2021, augmentant l’import declarat en 300 euros.

OBLIGACIÓ DE DECLARAR

El 2022 he percebut prestacions per ERTO, quines implicacions té en la declaració de la renda?

• Les prestacions percebudes en concepte d’ERTO es qualifiquen com a rendiments del treball subjectes a IRPF. No estan en cap cas exemptes.
• Si el 2022 només has percebut ingressos procedents de prestacions per ERTO, no tindràs obligació de declarar si la quantitat percebuda no supera els 22.000 euros.
• Si la percepció d’aquestes prestacions ha suposat que s’hagin obtingut rendiments del treball de dos o més pagadors diferents:
  • Si l’import percebut del segon i restants pagadors (per ordre de quantia) no supera els 1.500 euros, no tindràs obligació de declarar per IRPF si la suma total de rendiments del treball no supera els 22.000 euros.
  • Si l’import percebut del segon i restants pagadors (per ordre de quantia) supera els 1.500 euros, no tindràs obligació de declarar per IRPF si la suma total de rendiments del treball percebuts en l’exercici no supera els 14.000 euros.

Com en anys anteriors, els pilars al voltant dels quals giren aquestes directrius són (i) Informació i assistència, (ii) prevenció dels incompliments i foment del compliment voluntari i prevenció del frau, (iii) investigació i actuacions de comprovació del frau tributari i duaner, (iv) el control del frau en fase recaptatòria i la col·laboració entre l’Agència Tributària i les Administracions tributàries de les Comunitats Autònomes.

També com ve succeint en els darrers anys, l’Agència Tributària ha anunciat una campanya de comunicacions a societats i persones físiques amb activitat econòmica respecte d’inconsistències detectades en les seves declaracions. En aquest sentit, es procedirà a la remissió d’un nombre limitat de cartes informatives dirigides a empreses que desenvolupen activitats econòmiques relacionades amb la petita construcció i les reformes, i que presenten inconsistències significatives entre les seves dades bancàries i les seves dades financeres declarades (entrades i sortides en comptes bancaris i xifres de vendes declarades Model 200 o 100).

Es tracta d’una campanya d’informació, que té com a propòsit induir en els destinataris una millora en el compliment voluntari de les seves obligacions presents i futures donant-los a conèixer dades i informacions disponibles a l’Agència Tributària que apunten l’existència de riscos potencials d’incompliment en el seu comportament fiscal.

Atès que es tracta d’una mera comunicació informativa, llevat que el contribuent ho consideri oportú, no és obligatori donar-hi resposta ni aportar documentació. No obstant això, es facilitaran enllaços perquè aquells contribuents que ho considerin oportú remetin a l’Administració la documentació o, si escau, presentin autoliquidacions complementàries.

Després d’aquestes comunicacions, s’avisa que aquests col·lectius seran objecte d’un seguiment per part dels Serveis d’Inspecció amb la finalitat de comprovar si les inconsistències detectades persisteixen.

En relació amb la investigació i actuacions de comprovació del frau tributari i duaner, en l’àmbit del control de tributs interns, cal destacar el següent:

1. 1.En les actuacions de comprovació a grups multinacionals, grans empreses i grups fiscals, l’Agència Tributària se centrarà en els següents àmbits considerats de major risc fiscal:

• Correcta determinació dels preus de transferència en reestructuracions empresarials, valoració de transmissions o cessions intragrup de diferents actius, principalment els intangibles, pagaments per cànons derivats de la cessió d’intangibles o per serveis prestats intragrup, operacions vinculades de caràcter financer o l’existència de pèrdues reiterades. Per a això, continuaran realitzant-se el 2023 les comprovacions inspectores i els controls realitzats simultàniament amb altres Administracions tributàries (Joint Audits), així com procediments amistosos de resolució de controvèrsies en casos de doble imposició.
• Comprovació de la correcta declaració de les retencions a compte de l’IRNR a què estan obligades, les grans empreses que paguen dividends, interessos i cànons a no residents sense establiment permanent al nostre país.
• Comprovació de si qui percep aquestes rendes té o no la condició de beneficiari efectiu amb la finalitat de verificar que no es produeix un ús abusiu de la normativa europea que pretén facilitar la llibertat de moviments de capitals dins el territori de la Unió.
• Identificació d’estructures i pautes de comportament que es beneficiïn indegudament de la baixa fiscalitat de determinats territoris, règims fiscals o estructures, i que siguin o puguin ser replicades o estandarditzades per a l’ús per part d’una pluralitat de contribuents.
• En relació amb els grups fiscals, les actuacions se centraran en la compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors i el compliment dels requisits legals exigits per a la integració d’entitats en el grup fiscal. També s’analitzarà el fet que la possible ubicació en un territori o un altre per part de l’entitat representant del grup pugui condicionar artificialment el desenvolupament de les competències pròpies de l’Administració tributària.
• El control sobre els grups s’està veient potenciat amb les recents millores introduïdes en les eines de liquidació: el motor de càlcul (Societats Web per a grups) i el tramitador multiperíode.

2.2. Anàlisi patrimonial i societari. Serà objecte de control:

• La simulació de residència fiscal fora del territori espanyol, en el cas de persones físiques.
• Residència en territori espanyol de persones no nacionals que tributen incorrectament per l’IRNR quan haurien de fer-ho com a residents per la seva renda mundial.
• Simulació de residència fiscal en una Comunitat Autònoma diferent de la que realment correspon.
• Contribuents d’alta capacitat econòmica coneguts per les seves sigles en anglès com HNWI (High Net Worth Individuals) o UHNWI (Ultra High Net Worth Individuals), sobre els quals es realitzaran labors d’investigació directa per a la detecció i regularització dels comportaments irregulars en què incorren.
• Titulars reals de societats opaques residents a Espanya que siguin titulars d’actius immobiliaris residencials d’alt nivell, així com en allò que fa referència a la titularitat indirecta d’immobles per no residents.
• Operacions clàssiques que envolten qualsevol societat de capital (constitució, augment i reducció de capital, dissolució i liquidació, separació de socis, etc.) seran objecte d’un seguiment particular amb la finalitat que no serveixin de cobertura per dissimular les capacitats econòmiques dels seus propietaris en l’IRPF, o serveixin de refugi de rendes opaques.

3. 3. En relació amb la ocultació d’activitats empresarials o professionals i l’ús abusiu de societats, l’Agència Tributària mantindrà, al llarg de 2023, les següents línies prioritàries de comprovació:

• Economia submergida: s’incrementarà la presència de l’Administració en el seu conjunt en aquells sectors i models de negoci en els quals s’apreciï alt risc d’existència d’economia submergida, amb especial atenció a l’ús intensiu d’efectiu o a l’ús de mètodes electrònics de pagament radicats a l’estranger i no subjectes, de fet o de dret, a les obligacions de subministrament d’informació.
• Pagaments en efectiu: L’ús d’efectiu per sobre dels màxims admesos per la norma també serà objecte d’atenció. Es potenciarà el control d’aquells contribuents que: i) no admetin pagaments per mitjans bancaris; ii) les rendes dels quals s’obtinguin de lliurament de béns o prestació de serveis directament realitzats al consumidor final, i iii) els signes externs de riquesa, de patrimoni, de rendibilitat o informació financera dels quals siguin incoherents o inconsistents respecte a les rendes declarades.
• Grups familiars: Anàlisi de supòsits de societats vinculades amb una persona o grup familiar amb la finalitat d’avaluar de manera conjunta les operacions econòmiques desenvolupades i els efectes que, entre elles, es puguin derivar en una minva en les rendes o bases declarades.
• Ús abusiu de persones jurídiques: Actuacions dirigides a evitar l’ús abusiu de persones jurídiques amb la principal finalitat de canalitzar rendes a persones físiques o desviar indegudament despeses personals de persones físiques, de manera que es redueixin indegudament els tipus impositius aplicables.
• Societats instrumentals: Comprovació d’aquelles entitats que han estat creades instrumentalment amb l’única finalitat d’emetre factures irregulars per ser deduïdes per societats operatives.
• Seus d’activitat: Personació en les seus on es realitza, de manera efectiva, l’activitat econòmica per reduir les irregularitats de caràcter merament formal.
• Moviments i esquemes societaris que tenen per objecte la conversió de rendes ordinàries en plusvàlues o participació en beneficis amb l’objectiu de reduir la càrrega fiscal.
• Imputació de rendes als seus socis per part de comunitats de béns o altres entitats en règim d’atribució de rendes que desenvolupin activitats econòmiques, així com la realitat dels rendiments declarats per aquestes. Es prestarà especial atenció a les declaracions del model 184 presentades per subjectes en règim d’atribució de rendes i els seus efectes en les declaracions individuals de renda dels seus comuners o partícips, en la mesura que pot ser utilitzat com un vehicle per difuminar la progressivitat de les rendes dels subjectes, així com per encobrir els nivells reals d’ingrés i renda de les seves activitats.
• Béns de luxe: Es controlarà la falsa afectació a l’activitat econòmica de béns de luxe (aeronaus, embarcacions o automòbils d’alta gamma) o de serveis relacionats amb el sector del luxe per part de persones jurídiques la activitat de les quals no estigui vinculada amb l’aprofitament o arrendament d’aquests béns.
• Existències: es realitzaran actuacions de control d’aquells contribuents que declaren una evolució irregular o anòmala de l’import de les seves existències que sigui incongruent amb la seva activitat declarada i indici de la possible existència de vendes ocultes.

4. 4. Pel que fa al control d’activitats econòmiques, durant el 2023, s’intensificarà el control per part dels òrgans gestors sobre rendes que tinguin el seu origen en el desenvolupament d’activitats econòmiques per persones físiques o jurídiques amb l’objectiu que resulti alineat amb la reorientació de les actuacions de control d’aquests òrgans. Per part de la Inspecció, s’emprarà un sistema de control dissenyat perquè les unitats i equips, a través de procediments inspectors, puguin efectuar comprovacions àgils, en les quals s’identifiquen riscos fiscals molt concrets i localitzats, de manera que es puguin regularitzar els incompliments en un temps limitat, però fent ús de competències inspectores completes.

En l’àmbit de l’IVA, es duran a terme els següents controls:

• Verificació del compliment adequat de l’obligació dels subjectes passius acollits al sistema SII, ja sigui amb caràcter obligatori o voluntari, d’enviament de registres del SII.
• Execució de processos de contrast de dades que faciliten la detecció precoç de conductes greus de frau, com ara quantitats deixades d’ingressar o la presència d’economia submergida, en la qual l’IVA té una rellevància especial.
• Ús de persones jurídiques amb la finalitat d’accedir al dret a la deducció de quotes d’IVA suportades, quan estiguin relacionades directa o indirectament amb altres entitats les activitats de les quals no generen aquest dret, en els casos en què es consideri que les conductes o estructures creades són clarament abusives o artificioses i la seva única o principal finalitat sigui una minva de la tributació.
• Es continuarà impulsant la coordinació i gestió del control de trames de frau organitzat en relació amb l’IVA a nivell nacional, tant pel que fa a la seva prevenció com a la seva repressió.
• Es realitzarà un seguiment especial de les mesures de control preventiu del Registre d’Operadors Intracomunitaris (ROI), un major control del cens d’entitats, control del frau de l’IVA en operacions intracomunitàries i en aquelles directament vinculades a les primeres entregues posteriors a les importacions referides al material i components electrònics no emparats per la inversió del subjecte passiu.
• Control sobre les trames de frau de l’IVA intracomunitari que operen en el sector de vehicles.
• Comprovació i investigació combinades de les importacions de productes de consum, tèxtils i altres amb origen asiàtic. Per a això, es coordinaran les accions d’inspecció amb altres de tipus preventiu i d’inducció al compliment. Es tracta, amb això, de limitar el frau originat per importacions infravalorades seguides de vendes en economia submergida de multitud de productes de consum.

En l’àmbit de l’Impost sobre Societats, es controlaran els expedients en els quals hi hagi bases imposables negatives, crèdits fiscals en base o quota pendents de compensar o d’aplicar, l’ús d’estructures associatives, com poden ser les Agrupacions d’Interès Econòmic, com a vehicle per canalitzar deduccions o altres beneficis fiscals i les Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària (SOCIMI), controlant, fonamentalment, el compliment dels requisits d’inversió i de repartiment de dividends previstos normativament.

5. 5. Altres actuacions de control sobre normativa interna entre les quals destaquen les següents:

• Actuacions en les quals es controlarà els no declarants tant en l’IRPF, com en l’Impost sobre Societats i en l’IVA.
• Actuacions de control de retencions en la font per als models 190 i 184, en col·laboració conjunta entre els Departaments de Gestió Tributària i d’Inspecció Financera i Tributària.
• Actuacions dirigides a facilitar el compliment voluntari de les obligacions tributàries derivades de les transaccions realitzades amb monedes virtuals, així com el control de la seva correcta tributació.
• Control de les rendes obtingudes per artistes i esportistes no residents que actuen en territori espanyol.
• Control de noves formes de divisions artificials de les activitats econòmiques, tant en l’IRPF, quan es pretén rebaixar la progressivitat de la tarifa, com en l’IS, quan la finalitat és la creació d’entitats amb l’objectiu de burlar la gestió recaptatòria.
• Actuacions centralitzades de comprovació en relació amb l’Impost sobre la Renda de No Residents i l’Impost sobre Successions i Donacions de no residents per l’Oficina Nacional de Gestió Tributària, sense perjudici de les comprovacions realitzades des de les Dependències d’Inspecció.

La modificació s’ha introduït en la norma a través d’una esmena presentada pel Grup Parlamentari Socialista al Senat per donar cobertura a determinades situacions en què es van trobar les dones que durant els anys 2020, 2021 i 2022 van patir la crisi sanitària i econòmica, com les que es van trobar en situació d’atur per suspensió de contracte o les autònomes que van percebre una prestació per cessament d’activitat per la suspensió de l’activitat econòmica, per exemple.

Pel que fa al contingut de la modificació, s’estableix que s’entendrà que continuen exercint una activitat per compte propi o aliè per la qual estan donades d’alta a la Seguretat Social o mutualitat les dones que, a partir de l’1 de gener de 2020:

• Haguessin passat a trobar-se en situació legal d’atur com a conseqüència d’haver quedat suspès el contracte de treball o trobar-se en un període d’inactivitat productiva de les treballadores fixes-discontínues.
• Les treballadores per compte propi perceptores d’una prestació per cessament d’activitat com a conseqüència de la suspensió de l’activitat econòmica desenvolupada.

Per tant, podran aplicar la deducció per maternitat pels mesos en què continuïn en aquesta situació i es compleixin la resta dels requisits establerts a l’article 81 de la Llei de l’Impost en la seva redacció vigent en el moment de la meritació de l’Impost.

La deducció per maternitat corresponent als mesos de 2020 i 2021 respecte dels quals es compleixi el disposat en el paràgraf anterior, s’aplicarà de forma separada en la declaració d’aquest impost corresponent al període impositiu 2022 (segons s’estableixi en l’ordre ministerial per la qual s’aproven els models de declaració de l’IRPF, exercici 2022, que encara està pendent de publicar).

No obstant això, aquests imports s’entendran aplicats en el cas que en aquests mesos el contribuent hagués practicat la deducció de manera efectiva i no s’hagués regularitzat.

La deducció aplicada per a cadascun d’aquests exercicis no podrà excedir, juntament amb els pagaments o deduccions practicades aquell any, de l’import previst a l’apartat 1 de l’article 81 de la Llei de l’Impost per a cada any, és a dir, no podrà excedir de 1.200 euros.

Terminis i dates importants

La campanya s’inicia el dimarts 11 d’abril i acaba el divendres 30 de juny de 2023.

En cas que es domiciliï el pagament, la declaració s’ha de presentar fins al 27 de juny de 2023.

3 de maig. Inici de la sol·licitud de cita prèvia per atenció telefònica.

5 de maig. Inici de l’assistència per a la confecció i presentació telefònica.

25 de maig. Inici de la sol·licitud de cita prèvia per atenció presencial.

1 de juny. Inici de l’assistència per a la confecció i presentació a les oficines de l’AEAT.

29 de juny. Fi de la sol·licitud de cita prèvia.

Per a les devolucions sol·licitades en presentar la declaració, l’Administració té un termini de sis mesos des del 30 de juny de 2023 per realitzar-les. Transcorregut aquest termini, es computen interessos de demora a favor del contribuent.

Esborrany de declaració

No hi ha novetats. Es podrà obtenir a través del servei Renda Web a la pàgina web de l’AEAT.

Per utilitzar els serveis de la seu electrònica de l’AEAT, es podrà utilitzar el denominat número de referència, consignat el NIF, la data d’expedició o de caducitat del DNI i l’import de la casella 505 de la declaració de l’IRPF 2021 (“Base liquidable general sotmesa a gravamen”).

Si el contribuent no va presentar la declaració de l’IRPF del 2021, podrà obtenir el seu número de referència aportant a la seu electrònica de l’AEAT un IBAN en què sigui titular a 31 de desembre de 2022.

També es podran continuar utilitzant els serveis en la campanya de l’IRPF 2023 amb certificat electrònic, sistema Cl@ve PIN i mitjançant el telèfon mòbil.

Presentació de les declaracions

Com en anys anteriors, les declaracions es podran presentar confirmant o modificant l’esborrany de declaració, a través d’internet per la seu electrònica de l’AEAT, per telèfon, a l’oficina de l’AEAT amb petició de cita i en altres oficines habilitades per CCAA i Ajuntaments.

Des del 2018 ja no es pot presentar la declaració en paper. En el seu cas, només es podrà imprimir per al seu ingrés en un banc la carta de pagament.

Serveis de l’AEAT:

Cita prèvia per a la renda:

• Atenció presencial a oficines: aquest servei permet obtenir el lloc, dia i hora per confeccionar la declaració de l’IRPF a les oficines i es pot sol·licitar a través de:

Telèfon 901 22 33 44 o 91 553 00 71.

Internet a l’adreça “ http://sede.agenciatributaria.gob.es ”

App “Agència Tributària».

Confecció de declaracions per telèfon: Pla «Li truquem»

Es podrà concertar cita per alguna de les següents vies:

Telèfon 901 22 33 44 o 91 553 00 71 –atenció personalitzada.

Telèfon 901 12 12 24 o 91 535 73 26 –automàtic–.

Internet a l’adreça “http://sede.agenciatributaria.gob.es”

App “Agència Tributària».

App. aplicació mòbil «agència tributària» des d’un dispositiu mòbil es disposarà d’un accés directe a diversos tràmits i a l’aplicació Renda Web per generar i presentar la seva declaració de Renda 2022.

Renda web: “http://sede.agenciatributaria.gob.es” al portal de l’Agència Tributària, accedint a «Renda 2022» per consultar informació, dades fiscals, esborrany de declaració i presentació electrònica de la declaració.

Per accedir a aquest servei es necessita certificat electrònic o DNI electrònic, Cl@ve PIN o el número de referència que el contribuent prèviament haurà de sol·licitar al Servei RENØ o bé obtenir-lo a través de l’aplicació mòbil (app) de l’Agència Tributària.

Pagament

Si el resultat és a ingressar es pot domiciliar el pagament en presentar la declaració per internet, també es pot pagar immediatament amb un NCR o, bé, imprimint una carta de pagament o document d’ingrés per pagar-lo al banc. Com en altres campanyes, el pagament es pot fraccionar, sense interessos ni recàrrecs, fent dos pagaments, el primer del 60% de l’import en presentar la declaració i el segon del 40%, que si també es domicilia es pagarà el 6 de novembre de 2023.

Actualment, quan l’Administració Tributària inicia un procediment de comprovació limitada, pot demanar al contribuent l’aportació de determinada documentació, com factures, justificants o llibres registres, però la Llei impedeix que, en aquest tipus de procediments, s’obligui a aportar la comptabilitat mercantil, la qual només pot exigir-se en el curs d’un procediment d’inspecció tributària. Sí que es contempla en la normativa actualment en vigor que l’obligat tributari pugui aportar-la de manera voluntària, encara que els tribunals han limitat molt la facultat d’examen de la mateixa en aquestes circumstàncies.

Doncs bé, en la norma que es pretén aprovar (Projecte de Llei per la qual es modifica la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en transposició de la Directiva (UE) 2021/514 del Consell de 22 de març de 2021 per la qual es modifica la Directiva 2011/16/UE relativa a la cooperació administrativa en l’àmbit de la fiscalitat), es preveu modificar els articles 136, apartats 2 i 4 i 138, apartat 2, per introduir la possibilitat que l’Administració Tributària, en un procediment de comprovació limitada, pugui examinar la comptabilitat. Això sí, es conserva la referència ja continguda en la norma per als casos en què el contribuent aportés la comptabilitat de manera voluntària, que fa referència al fet que aquest examen es limitarà a constatar la coincidència entre el que figuri en la mateixa i la informació que consti en poder de l’Administració tributària, afegint-se, en la nova redacció proposada, que queda inclosa la “obtinguda en el propi procediment”.

La justificació d’aquesta mesura es troba en la possibilitat de realitzar controls tributaris de manera més àgil i eficaç i en evitar que determinats sectors s’exposin a un menor grau de control “de facto” pel fet de no facilitar la comptabilitat.

Encara que el Projecte de Llei al qual fem referència es troba encara pendent de remissió al Senat, tot apunta que aquesta modificació seguirà endavant.