Des de fa uns anys el fenomen coliving ha irromput a Espanya i sembla que ha vingut per quedar-se, ja que cada vegada hi ha més demanda, sobretot a ciutats grans com Madrid o Barcelona, on comprar-se una casa si ets un jove professional és pràcticament impossible, i els preus del lloguer són cada vegada més alts.
Una alternativa més econòmica és el model coliving, importat d’altres països com els EUA, semblant al coworking, basat en compartir habitatge i una mica més. Consisteix en llogar habitacions i compartir espais comuns (sala d’estar, cuina, bany, terrassa, gimnàs, etc.) i sembla ser una opció que convenç el perfil de jove professional i emprenedor que caracteritza la generació dels millennials. És una mica més que un pis compartit, persegueix també compartir vivències i experiències, socialitzar amb persones afins i la pertinença a una comunitat. En definitiva, constitueix un estil de vida. Juntament amb el lloguer d’una habitació s’ofereixen una sèrie de serveis addicionals com neteja, manteniment, llum, electricitat, gas, Netflix, etc. A més, el coliving ofereix més flexibilitat que el lloguer convencional. Encara que alguns contractes solen establir estades mínimes, solen ser períodes curts d’un a tres mesos.
El coliving no es troba regulat encara a Espanya i, ni cal dir-ho, que en l’àmbit fiscal gairebé no existeixen referències més enllà dels possibles estudis o opinions d’alguns experts en la matèria que van conformant el que anomenem “doctrina científica”.
Recentment, la Direcció General de Tributs ha publicat la consulta V2607-22 de 22 de desembre, en la qual es pronuncia sobre la tributació en l’IVA d’aquesta modalitat d’arrendament.
La consulta la planteja una societat mercantil que explotarà una comunitat residencial sota la modalitat de «coliving» que en el seu servei bàsic inclourà, a més de la corresponent habitació o apartament, una sèrie de serveis com són: el subministrament de llum, aigua i calefacció; esmorzar; recepció 24 hores; assegurança per a objectes personals; gimnàs i piscina; ús de sales de: treball, menjador, televisió i altres activitats lúdiques; wifi; oferta d’esdeveniments i activitats lúdiques.
A més, juntament amb aquest paquet bàsic, l’entitat consultant oferirà altres serveis addicionals amb preu independent com ara: servei de mudança, de neteja de l’habitació sota demanda o de bugaderia.
Es planteja la possible tributació en IVA d’aquests serveis i, si escau, quin tipus impositiu seria aplicable.
La Direcció General de Tributs, partint de la consideració d’empresari o professional de la consultant, analitza, a continuació, la possible aplicació de l’exempció per arrendament d’habitatge de l’art. 20.Uno.23 de la LIVA a l’arrendament de les habitacions o apartaments que la consultant durà a terme. Segons aquest precepte, l’arrendament d’immobles està exempt quan la seva destinació sigui l’ús exclusiu com a habitatge, llevat de les excepcions contemplades a la norma. No obstant això, s’estableix que l’exempció no aplica en aquells casos en què l’arrendador es vegi obligat a la prestació de serveis propis de la indústria hotelera.
Per tant, en el supòsit plantejat, caldrà determinar si els serveis descrits per l’entitat consultant tenen tal qualificació.
En aquest sentit, la DGT recorda que l’activitat d’hostalatge es diferencia de l’arrendament d’habitatge perquè normalment comprèn la prestació d’una sèrie de serveis més enllà de la mera posada a disposició de l’immoble o part del mateix i, a continuació, realitza una enumeració de determinats serveis distingint entre els que es consideren propis de l’activitat hotelera i els que no.
| Serveis propis de l’activitat hotelera | Serveis que no es consideren complementaris propis de la indústria hotelera |
|---|---|
| – Recepció i atenció permanent i continuada al client en un espai destinat a aquest efecte.
-Servei de neteja de l’interior de l’apartament prestat amb periodicitat setmanal. -Servei de canvi de roba a l’apartament prestat amb periodicitat setmanal. -Posada a disposició del client d’altres serveis (bugaderia, custòdia de maletes, premsa, reserves, etc.). – Prestació de serveis d’alimentació i restauració. |
-Servei de neteja de l’apartament prestat a l’entrada i a la sortida del període contractat per cada arrendatari.
– Servei de canvi de roba a l’apartament prestat a l’entrada i a la sortida del període contractat per cada arrendatari. – Servei de neteja de les zones comunes de l’edifici (portal, escales i ascensors) així com de la urbanització en què està situat (zones verdes, portes d’accés, voreres i carrers). – Serveis d’assistència tècnica i manteniment per a eventuals reparacions de lampisteria, electricitat, vidrieria, persianes, manyeria i electrodomèstics. |
Un cop establert l’anterior, la DGT conclou que, segons el manifestat per la consultant, es dedueix que els serveis accessoris inclosos en la renda ordinària (subministrament de llum, aigua i calefacció; esmorzar; recepció 24 hores; assegurança per a objectes personals; gimnàs i piscina; ús de sales de treball, menjador, televisió i altres activitats lúdiques; wifi; oferta d’esdeveniments i activitats lúdiques) excedeixen la mera posada a disposició dels arrendataris de l’ús d’elements comuns, per la qual cosa tenen la consideració de serveis propis de la indústria hotelera.
Per tant, en aquest cas, l’arrendament d’habitacions (o apartaments) en règim de coliving estarà subjecte i no exempt, essent el tipus aplicable del 10 per cent.
Finalment, en relació amb la possibilitat d’oferir la contractació de serveis addicionals com neteja, bugaderia o mudança, atès que poden ser contractats de manera voluntària i independent pels arrendataris, s’entén que constitueixen una finalitat en si mateixa per al destinatari, per la qual cosa, segons la DGT i aplicant la jurisprudència del TJUE, han de tributar en IVA de manera independent.
