El passat 18 de març es va publicar al BOE la Llei 6/2023, de 17 de març, dels Mercats de Valors i dels Serveis d’Inversió, la disposició final cinquena de la qual introdueix una modificació de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que afecta la deducció per maternitat durant els exercicis 2020, 2021 i 2022.
La modificació s’ha introduït en la norma a través d’una esmena presentada pel Grup Parlamentari Socialista al Senat per donar cobertura a determinades situacions en què es van trobar les dones que durant els anys 2020, 2021 i 2022 van patir la crisi sanitària i econòmica, com les que es van trobar en situació d’atur per suspensió de contracte o les autònomes que van percebre una prestació per cessament d’activitat per la suspensió de l’activitat econòmica, per exemple.
Pel que fa al contingut de la modificació, s’estableix que s’entendrà que continuen exercint una activitat per compte propi o aliè per la qual estan donades d’alta a la Seguretat Social o mutualitat les dones que, a partir de l’1 de gener de 2020:
- Haguessin passat a trobar-se en situació legal d’atur com a conseqüència d’haver quedat suspès el contracte de treball o trobar-se en un període d’inactivitat productiva de les treballadores fixes-discontínues.
- Les treballadores per compte propi perceptores d’una prestació per cessament d’activitat com a conseqüència de la suspensió de l’activitat econòmica desenvolupada.
Per tant, podran aplicar la deducció per maternitat pels mesos en què continuïn en aquesta situació i es compleixin la resta dels requisits establerts a l’article 81 de la Llei de l’Impost en la seva redacció vigent en el moment de la meritació de l’Impost.
La deducció per maternitat corresponent als mesos de 2020 i 2021 respecte dels quals es compleixi el disposat en el paràgraf anterior, s’aplicarà de forma separada en la declaració d’aquest impost corresponent al període impositiu 2022 (segons s’estableixi en l’ordre ministerial per la qual s’aproven els models de declaració de l’IRPF, exercici 2022, que encara està pendent de publicar).
No obstant això, aquests imports s’entendran aplicats en el cas que en aquests mesos el contribuent hagués practicat la deducció de manera efectiva i no s’hagués regularitzat.
La deducció aplicada per a cadascun d’aquests exercicis no podrà excedir, juntament amb els pagaments o deduccions practicades aquell any, de l’import previst a l’apartat 1 de l’article 81 de la Llei de l’Impost per a cada any, és a dir, no podrà excedir de 1.200 euros.
